endiumenjat
Català[modifica]
- Pronúncia(i): oriental /ən.diw.məɲˈʒat/, occidental /en.diw.meɲˈd͡ʒat/
- Rimes: -at
- Etimologia: De endiumenjar.
Adjectiu[modifica]
endiumenjat m. (femení endiumenjada, plural masculí endiumenjats, plural femení endiumenjades)
- Ben vestit com si fos un dia de festa.
- «La sala és a petar de gent endiumenjada que malda per menjar i beure.» (Màrius Serra, Plans de futur, 2013)
- «El bisbe i el capità general, endiumenjats, caminaven sota pal·li, que sostenien quatre soldats.» (Maria-Antònia Oliver, Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà, 1972)
Relacionats[modifica]
Verb[modifica]
endiumenjat
- participi masculí singular del verb endiumenjar
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: en·diu·men·jat (4)
Vegeu també[modifica]
- Obres de referència: DCVB