empadronau

Català

Verb

empadronau

1. (balear, alguerès) segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de empadronar
2. (balear, alguerès) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb empadronar

Variants

• [1] empadroneu
• [2] empadroneu

Miscel·lània

• Síl·labes: em·pa·dro·nau (4)