emfiteuta
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: /əɱ.fiˈtɛw.tə/ Occidental: nord-occidental /eɱ.fiˈtɛw.ta/ valencià /eɱ.fiˈtɛw.ta/, /eɱ.fiˈtɛw.tɛ/
- Etimologia: Del llatí emphyteuta, del grec antic ἐμφυτευτής (emphyteutḗs), de ἐμφυτεύω (emphyteúо̄, «empeltar»), segle XIV.
Nom[modifica]
emfiteuta m. f. (plural emfiteutes)
- Senyor útil, persona que té el domini útil sobre un bé immoble cedit a emfiteusi pel senyor directe.
Traduccions[modifica]
Traduccions
- Alemany: Erbpächter (de)
- Anglès: emphyteuta (en)
- Castellà: enfiteuta (es)
- Francès: emphytéote (fr)
- Grec antic: ἐμφυτευτής (grc) (emphyteutḗs)
- Llatí: emphyteuta (la)
- Neerlandès: erfpachter (nl)
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: em·fi·teu·ta (4)