diglòssia

De Viccionari
Potser volíeu: diglossia


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /diˈɣɫɔ.si.ə/, occidental /diˈɣɫɔ.si.a/
  • Rimes: -ɔsia
  • Etimologia: Del prefix di- i el sufix -glòssia.

Nom[modifica]

diglòssia f. ‎(plural diglòssies)

  1. Situació sociolingüística en què dos idiomes o parlars són usats amb valor social diferent, l'un per a funcions formals, generalment en l'ús escrit, i l'altre per a funcions informals, bàsicament orals.
    «A començaments del segle XX el català es troba en una situació de diglòssia: és una llengua vigorosa en l'àmbit familiar i popular, utilitzada en una gran part dels contextos orals, però té poc ús en els àmbits formals, de manera que com a llengua escrita s'ha convertit en residual.» (Gemma Pauné Xuriguera, Alcover i Fabra, dos lingüistes en acció: història d'un antagonisme (pàg. 50), març 2021.)

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: di·glòs·si·a (4)

Vegeu també[modifica]