dicló
Caló català[modifica]
- Pronúncia: /diˈklo/
- Etimologia: Del romaní diklo.
Nom[modifica]
dicló (dikló) m.
- mocador
- «De la mutzí d’un aranyí van nyisquerbar un dicaló; un busnó en diquelava panant: Quin sam bambanó!» (Juli Vallmitjana, Sota Montjuich, 1908)
- De la pell d’un gat en van treure un mocador; un paio s’ho mirava dient: Què n’és de bonic!
Vegeu també[modifica]
- Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33