desbaratat

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /dəz.bə.ɾəˈtat/, occidental /dez.ba.ɾaˈtat/
• Rimes: -at
• Etimologia: De desbaratar, segle XIV.

Adjectiu

desbaratat m. ‎(femení desbaratada, plural masculí desbaratats, plural femení desbaratades)

1. Que fa les coses sense ordre ni concert, que es capté sense mica de contenció o fre.
2. Desordenat, descompost, espatllat, que no funciona bé.

Traduccions

Sense contenció

• Anglès: thoughtless ^(en)
• Castellà: desbaratado ^(es)
• Francès: dissipé ^(fr)
• Italià: sventato ^(it)

Que no funciona

• Castellà: desbaratado ^(es)
• Francès: désordonné ^(fr)
• Italià: sconvolto ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: des·ba·ra·tat (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, GDLC, DCVB