denejar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /də.nəˈʒa/
balear /də.nəˈd͡ʒa/, /də.nəˈʒa/
Occidental:  nord-occidental /de.neˈʒa/
valencià /de.neˈd͡ʒaɾ/, /de.neˈd͡ʒa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Metàtesi del català antic nedejar ‎(«netejar»).

Verb[modifica]

denejar trans.

  1. (antic, balear) Netejar, purificar.
    «Es lliurà a la tasca de denejar aquella terra eliminant-ne el poc pedruscall que contenia.» (Miquel Àngel Riera, Illa Flaubert, 1990)
  2. Separar els grans de cereals o llegums de la resta d'impureses.

Conjugació[modifica]


Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: de·ne·jar (3)

Vegeu també[modifica]