conreàreu

Potser volíeu: conreareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kun.reˈa.ɾəw/
	balear /kon.reˈa.ɾəw/, /kun.reˈa.ɾəw/
Occidental:	/kon.reˈa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

conreàreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de conrear
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb conrear

Variants

• [2] conreeguéssou, conreéssiu, conreésseu, conreàssiu, conreàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: con·re·à·reu (4)