carinar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  /kə.ɾiˈna/
Occidental:  nord-occidental /ka.ɾiˈna/
valencià /ka.ɾiˈnaɾ/, /ka.ɾiˈna/

Verb[modifica]

carinar intr.

  1. Xisclar, grinyolar com un gos quan es fa mal.
    «El vi fa entenedores, ara, les paraules mastegades per les boques que s'estiraven per sobre dels caps tombats, els llavis que s'allargaven com ales per volar sobre les tiges colltortes d'un camp de cranis i carinaven síl·labes misterioses.» (Els marges, núm 41-56, 1992)
  2. cruixir

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: carino, carina, carinem

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ca·ri·nar (3)
  • Anagrama: ricaran

Vegeu també[modifica]