calendàric

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /kə.ɫənˈda.ɾik/, occidental /ka.ɫenˈda.ɾik/
  • Etimologia: De calendari i el sufix -ic, segle XX.

Adjectiu[modifica]

calendàric m. ‎(femení calendàrica, plural masculí calendàrics, plural femení calendàriques)

  1. Corresponent o pertanyent al calendari.
    «El còmput calendàric dels asteques estava basat en la combinació entre un calendari solar de 365 dies, que en nàhuatl anomenaven xiuhpohualli (compte dels anys) i un altre calendari de 260 dies anomenat tonalpohualli (compte dels dies, signes o destins).» (Màrius Serra, El calendari asteca, Diari AVUI, gen. 1994)
    «Quan el càlcul calendàric del temps es feia a base de les feines de la gleva, sembla que l'any havia començat vers aquest moment i que el setembre era el darrer mes. Aquesta distribució corresponia a una lògica agrària, car vers aquest temps ja s'han fet les collites dels fruits principals i cal recomençar les tasques de la sembra. El nom de setembre en basc concorda amb la idea del final de l'any.» (Llorenç Artigues, Setembre, Flor de Card, núm. 109, pàg. 165, Sant Llorenç des Cardassar, set. 1985)
    «Cal dir que l’art del relleu i l’epigrafia calendàrica maia segueixen un desenvolupament paral·lel, ja que l’escultura maia consisteix en innumerables relleus realitzats per a decorar i il·lustrar les inscripcions de les esteles.» (Xavier Belanche, L'art de l'Amèrica precolombina, pàg. 13, oct. 2019)
    «Pareja es va posar en contacte amb McCourt per explicar-li el desajust calendàric, aquest li ho va agrair i, en comptes d’afegir un error de traducció, el traductor va introduir-hi una esmena.» (Màrius Serra, «L’hora del lector (atent)», Núvol, gen. 2015)

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ca·len·dà·ric (4)