caganer

Català

Caganer tradicional d’un pessebre

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/kə.ɣəˈne/
Occidental:	nord-occidental /ka.ɣaˈne/, valencià /ka.ɣaˈneɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De cagar, l'infix -an- i el sufix -er, segle XIX.

Nom

caganer m. ‎(plural caganers)

1. Figura d’un pastor o d’un personatge del pessebre popular nadalenc en actitud de defecar.

Nom

caganer m. ‎(plural caganers, femení caganera)

1. (col·loquial) Qui és propens a cagar sovint.
2. (col·loquial) Infant menor de tres anys.

Sinònims

• cagó

Traduccions

Infant

• Castellà: meón ^(es) m.

Adjectiu

caganer m. ‎(femení caganera, plural masculí caganers, plural femení caganeres)

1. (col·loquial) Que és propens a cagar sovint.
2. (col·loquial) covard

Relacionats

• pixaner

Traduccions

Propens a cagar sovint

• Castellà: cagón ^(es)

Covard

• Castellà: cagado ^(es), cagón ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·ga·ner (3)
• Anagrames: cagaren, cangrea

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot