cànter
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: /ˈkan.tər/ Occidental: nord-occidental /ˈkan.te/, valencià /ˈkan.teɾ/
- Homòfon: cante
- Etimologia: Del llatí cantharu(m), acusatiu de cantharus, segle XIII.
Nom[modifica]
cànter m. (plural cànters)
- (central, menorquí) forma alternativa de càntir
Derivats[modifica]
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: càn·ter (2)
- Heterograma de 6 lletres (acenrt)
- Anagrames: cantre, cartén, creant, recant, tencar, tracen, trenca, trencà