bocata
Caló espanyol[modifica]
- Etimologia: Del romaní bokhaθar, ablatiu de bokh («gana»), flexió antiga fossilitzada per expressions com morir de hambre («patir, morir de fam»).[1]
Nom[modifica]
bocata (bokáta) f.
Sinònims[modifica]
- boqui (bóki)
Vegeu també[modifica]
- ↑ Adiego, Ignasi-Xavier; «Sobre el gitanismo menda», Boletín de la Real Academia Española, vol. 95, 1-1-2015, p. 297-326.
Castellà[modifica]
- Pronúncia(i):
- Peninsular: /boˈka.ta/
- Americà: alt /boˈka.t(a)/, baix /boˈka.ta/
Nom[modifica]
bocata m. (plural bocatas)
Sinònims[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre bocata
- ↑ ¿De donde viene la palabra bocata?, Granier, 22-8-2022