bestraure

De Viccionari
Potser volíeu: bestrauré


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /bəsˈtɾaw.ɾə/, occidental /besˈtɾaw.ɾe/
  • Rimes: -awɾe
  • Etimologia: Del prefix bes- ‎(«dues vegades») i traure, segle XIV.

Verb[modifica]

bestraure trans.

  1. (occidental) forma alternativa de bestreure

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: bestrac, bestrau, bestraiem

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: bes·trau·re (3)
  • Anagrama: abstreure

Vegeu també[modifica]