beneitejàreu

Potser volíeu: beneitejareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bə.nəj.təˈʒa.ɾəw/
	balear /bə.nəj.təˈd͡ʒa.ɾəw/, /bə.nəj.təˈʒa.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /be.nej.teˈʒa.ɾew/, valencià /be.nej.teˈd͡ʒa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

beneitejàreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de beneitejar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb beneitejar

Variants

• [2] beneitegéssiu, beneitegésseu, beneitejàssiu, beneitejàsseu