basquejar

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /bəs.kəˈʒa/
balear /bəs.kəˈd͡ʒa/, /bəs.kəˈʒa/
Occidental:  nord-occidental /bas.keˈʒa/
valencià /bas.keˈd͡ʒaɾ/, /bas.keˈd͡ʒa/

Verb[modifica]

basquejar intr., trans. pron. ‎(pronominal basquejar-se)

  1. Tenir nàusees.
  2. Tenir ànsia.
    ... renyit amb Pompeu, però que pretenia per a ell mateix la guerra mitridàtica, basqueja perquè li siguin expedits els diners[1]
  3. Tenir neguit.
    -Ara, del teu llinatge, Alcibíades, de la teva criança i educació, com de la de qualsevol altre dels atenesos, ningú no se'n basqueja, per dir-ho aixi,[2]
    -Veig amb pena que em torno doctrinal i em basqueja.[3]

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: basquejo, basqueja, basquegem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: bas·que·jar (3)
  • Anagrama: barquejàs

Vegeu també[modifica]

  1. Plutarc, Vides paral·leles: Agesilau i Pompeu, volum XIV
  2. Plató, Diàlegs
  3. Narcís Comadira, Papers privats, 1969