baladrer

Del Viccionari

Taula de continguts 1 Català 1.1 Adjectiu 1.1.1 Accepcions 1.1.2 Sinònims 1.1.3 Traduccions 2 Referències

[edita] Català

• Pronúncia: /bə.ləˈdɾe/
• Anagrames: albarder

[edita] Adjectiu

[edita] Accepcions

ba·la·drer

	singular	plural
masculí	baladrer	baladrers
femení	baladrera	baladreres

1. Que baladreja, que crida o parla molt fort; cridaner.
2. Xerrador, xerraire.

[edita] Sinònims

• Arcaismes: baladrayre, baladrejaire, baladrèr.

[edita] Traduccions

[edita] Referències

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans., Barcelona, 1839.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre baladrer

• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre baladrer