assentíveu

De Viccionari


Català
[modifica]

Verb[modifica]

assentíveu

  1. (col·loquial nord-occidental) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de assentir

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: as·sen·tí·veu (4)
  • Anagrama: envetàssiu