arlequí

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ər.ɫəˈki/, occidental /aɾ.ɫeˈki/
  • Rimes: -i
  • Etimologia: De l'italià arlecchino, del francès mitjà harlequin, del francès antic halequin ‎(«petit geni, follet»), de Hellequin, nom d'origen incert donat per Adam de la Halle a un personatge diabòlic, potser per la influència de l'anglonormand, adaptant l'anglès antic *Herla cyning, "rei Herla", i el nom d'aquest del protogermànic *χarilan, "general", un epítet d'Odin.[1]

Nom[modifica]

arlequí m. ‎(plural arlequins)

  1. (teatre) Personatge típic de la comèdia de l'art, un bufó pobre i astut amb un vestit de rombes de colors.
  2. (figurat) Persona que canvia fàcilment d'idea.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ar·le·quí (3)
  • Heterograma de 7 lletres (aeilqru)
  • Anagrama: liquaré

Vegeu també[modifica]

  1. VV. AA. (1932–1935). "arlequí". A: Dictionnaire de l'Académie Française. París: Hachette, 8a ed.