apotecari

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.pu.təˈka.ɾi/
	balear /ə.po.təˈka.ɾi/, /ə.pu.təˈka.ɾi/
Occidental:	/a.po.teˈka.ɾi/

• Rimes: -aɾi
• Etimologia: Del llatí apothēcārius, de apothēca ‎(«magatzem, botiga»), del grec antic ᾰ̓ποθήκη ‎(apothḗkē), segle XIV.

Nom

apotecari m. ‎(plural apotecaris, femení apotecària)

1. (històric) Persona que preparava medicaments.
2. (popular) farmacèutic

Traduccions

Traduccions

• Anglès: apothecary ^(en)
• Castellà: boticario ^(es), farmacópola ^(es)
• Francès: apothicaire ^(fr)
• Llatí: pharmacopola ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·po·te·ca·ri (5)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot