anagrama

Català

• Pronúncia: or. /ə.nəˈɣɾa.mə/, occ. /a.naˈɣɾa.ma/
• Etimologia: Del llatí anagrámma provinent del grec ἀνάγραμμα.
• Anagrames: amagaran

Nom

Accepcions

a·na·gra·ma m. (pl.: anagrames)

1. transposició de lletres d'una paraula o sentència resultant una altra paraula o sentència distinta

   L'anagrama de Roma és amor

Traduccions

    Traduccions: anagrama

Anglès: anagram (en) Castellà: anagrama (es) Francès: anagramme (fr) Italià: anagramma (it)

Llatí: anagramma (la) Occità: anagrama (oc) Romanès: anagramă (ro)

Castellà

• Pronúncia: /a.naˈɣɾa.ma/
• Etimologia: Del llatí anagrámma
• Anagrames: amagaran

Nom

Accepcions

a·na·gra·ma m. (pl.: anagramas)

1. anagrama

Occità

• Pronúncia: /a.naˈɣɾa.mɔ/
• Etimologia: Del llatí anagrámma

Nom

Accepcions

a·na·gra·ma m. (pl.: anagramas)

1. anagrama

Referències

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans., Barcelona, 1839.
• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre anagrama
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre anagrama