alienar
Del Viccionari
|
[edita] Català
-
- Pronúncia: or. /ə.ɫi.əˈna/, n-occ. /a.ɫi.eˈna/, val. /a.ɫi.eˈnaɾ/.
- Homòfons: alienà
- Parònims: alinear
- Etimologia: Del llatí alienare, derivat de alienus, «aliè».
- Anagrames: aliaren, alinear, enlaira.
[edita] Verb
[edita]
Accepcions
a·li·e·nar (pron. alienar-se)
- passar o entregar a altre el domini d'alguna cosa
- treure a algú de sí, privar-lo de l'ús de la raó o dels sentits
[edita] Conjugació
Primera conjugació regular amb radical modificat sense desinència
| Formes no personals | Notes | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Simples | Compostes | ||||||
| Infinitiu | alienar | haver alienat | |||||
| Gerundi | alienant | havent alienat | |||||
| Participis | alienat, alienada, alienats, alienades | ||||||
| Formes personals simples | |||||||
| Indicatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
| Present | alieno | alienes | aliena | alienem | alieneu | alienen | |
| aliene | val | ||||||
| alieni | sept | ||||||
| alièn | alienau | bal, alg | |||||
| alienam | bal | ||||||
| Imperfet | alienava | alienaves | alienava | alienàvem | alienàveu | alienaven | |
| Passat simple | aliení | alienares | alienà | alienàrem | alienàreu | alienaren | v.cent, eiv |
| Futur | alienaré | alienaràs | alienarà | alienarem | alienareu | alienaran | |
| Condicional | alienaria | alienaries | alienaria | alienaríem | alienaríeu | alienarien | |
| Subjuntiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
| Present | alieni | alienis | alieni | alienem | alieneu | alienin | |
| aliene | alienes | aliene | alienen | occ | |||
| Imperfet | alienés | alienessis | alienés | alienéssim | alienéssiu | alienessin | |
| alienesses | alienéssem | alienésseu | alienessen | ||||
| alienàs | alienasses | alienàs | alienàssem | alienàsseu | alienassen | bal, nota 1 | |
| alienassis | alienàssim | alienàssiu | alienassin | bal | |||
| alienara | alienares | alienara | alienàrem | alienàreu | alienaren | val | |
| Imperatiu | - | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
| Present | aliena | alieni | alienem | alieneu | alienin | ||
| alienau | bal, alg | ||||||
| aliene | alienen | occ | |||||
| Formes personals compostes i perifràstiques | |||||||
| Indicatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | verb |
| Perfet | he | has | ha | hem | heu | han | ...alienat |
| havem | haveu | ||||||
| Passat perifràstic | vaig | vas | va | vam | vau | van | ...alienar |
| vares | vàrem | vàreu | varen | ||||
| Plusquamperfet | havia | havies | havia | havíem | havíeu | havien | ...alienat |
| Passat anterior o perifràstic |
haguí | hagueres | hagué | haguérem | haguéreu | hagueren | ...alienat |
| vaig haver | vas haver | va haver | vam haver | vau haver | van haver | ||
| vares haver | vàrem haver | vàreu haver | varen haver | ||||
| Futur perfet | hauré | hauràs | haurà | haurem | haureu | hauran | ...alienat |
| Condicional perfet | hauria | hauries | hauria | hauríem | hauríeu | haurien | ...alienat |
| haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
| Subjuntiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | verb |
| Passat perifràstic | vagi | vagis | vagi | vàgim | vàgiu | vagin | ...alienar |
| vaja | vages | vaja | vàgem | vàgeu | vagen | ||
| Perfet | hagi | hagis | hagi | hàgim | hàgiu | hagin | ...alienat |
| haja | hages | haja | hàgem | hàgeu | hagen | ||
| Plusquamperfet | hagués | haguessis | hagués | haguéssim | haguéssiu | haguessin | ...alienat |
| haguesses | haguéssem | haguésseu | haguessen | ||||
| haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
| Passat anterior perifràstic |
vagi haver | vagis haver | vagi haver | vàgim haver | vàgiu haver | vagin haver | ...alienat |
| vaja haver | vages haver | vaja haver | vàgem haver | vàgeu haver | vagen haver | ||
| Nota 1: també en valencià però en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula. |
|||||||
Formes no normatives, col·loquials o arcaiques
| Indicatiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Imperfet | alienàvets | ant | |||||
| alienavi | alienàvom | alienavo | |||||
| alienaia | alienaies | alienaia | alienàiem | alienaieu | alienaien | n-occ | |
| Condicional | alienariva | alienarives | alienariva | alienarívem | alienaríveu | alienariven | alg |
| Subjuntiu | jo | tu | ell | nosaltres | vosaltres | ells | |
| Present | alièn | alièn | ant | ||||
| alieno | alienos | alieno | alieneguem | alienegueu | n-occ | ||
| Imperfet | alienessi | alienessi | sept, alg | ||||
| alienessa | cent, n-occ | ||||||
| alieneguessa | alieneguesses | alienegués | alieneguéssom | alieneguéssou | alieneguessen | n-occ |
[edita] Derivats
- alienable
- alienant
- desalienar
- Relacionats de la mateixa arrel llatina:
[edita]
Traduccions
alienar [1]
alienar [2]
[edita] Referències
- Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans., Barcelona, 1839.
- Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre alienar
- Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre alienar
[edita] Castellà
-
- Pronúncia: /a.ljeˈnaɾ/
- Etimologia: Del llatí alienare
[edita] Verb
[edita]
Accepcions
a·lie·nar
[edita] Sinònims
[edita] Portuguès
[edita] Verb
[edita]
Accepcions
a·li·e·nar