aleneguessen

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /a.ɫe.neˈɣe.sen/
• Rimes: -esen

Verb

aleneguessen

1. tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb alenar

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [ells/elles/vostès] alenessin, alenessen, alenassin, alenassen o alenaren.