al·lòcton

Català

• Pronúncia: cent. /əɫˈɫɔk.tun/
• Etimologia: Del grec antic ἄλλος (allos, "un altre") + χθών (khthōn, "terra, sòl")

Adjectiu

Accepcions

al·lòc·ton m. (pl.: al·lòctons)

	singular	plural
masculí	al·lòcton	al·lòctons
femení	al·lòctona	al·lòctones

1. En geologia, dit de tot material (ja siguin minerals, fragments de roques detrítiques o matèria orgànica) nouvingut d'altres zones formacionals, i que s'acumula en una conca sedimentària, i que és estudiat per les seves característiques de formació forània.

Antònims

• autòcton, genuí, oriünd, aborigen

Traduccions

    Dit del material geològic nouvingut

Anglès: allochthonous (en)

Castellà: alóctono (es)