Vicent

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /biˈsɛn/
	balear /viˈsɛnt/, /viˈsɛn/
Occidental:	nord-occidental /biˈsɛn/
	valencià /viˈsɛnt/, /biˈsɛn/

• Rimes: -ɛnt
• Etimologia: Del llatí Vincentī, vocatiu de Vincentius. Doblet de Vicenç via l’acusatiu.

Nom propi

Vicent m.

1. (valencià, eivissenc) Prenom masculí, forma alternativa de Vicenç.
2. Cognom

Derivats

• (hipocorístic) Cento
• (femení) Vicenta
• (cognom) Vicen

Traduccions

    Vicent — vegeu Vicenç

Miscel·lània

• Síl·labes: Vi·cent (2)
• Heterograma de 6 lletres (ceintv)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB
• Noms de la població, Cognoms de la població, Idescat