Viccionari:Pronúncia del català

Del Viccionari

La pronúncia donada al Viccionari és segons l'Alfabet fonètic internacional (AFI) per defecte. És possible també veure-ho segons X-SAMPA, igual a l'AFI però només amb caràcters ASCII, configurant les vostres preferències (cal estar registrat). Vegeu Viccionari:Pronúncia.

Notes generals per la indicació de la pronúncia del català, segons l'AFI.

Taula de continguts 1 Blocs dialectals 2 Alfabet 3 Vocals 4 Consonants 5 Altres signes 6 Vegeu també 7 Referències 7.1 Obres i eines de consulta

[edita] Blocs dialectals

Es consideren els següents blocs generals:

• Oriental (or.), caracteritzat per la neutralització de a, e i o àtones en [ə] i [u].
  • Central (cent.), la varietat majoritària.
  • Balear (bal), amb alguna vocal neutra en posició tònica.
• Occidental (occ.), només es neutralitza [ɛ] i [ɔ] àtones en [e] i [o], a més d'una major presència de la e tancada.
  • Nord-occidental (n-occ.)
  • Valencià (val), la r final no és muda.

Existeixen altres subdialectes que només es representen en casos particulars. Els parlars de les àrees de Barcelona, València i Palma tenen les seves particularitats però no són representatius dels seus respectius dialectes. Vegeu la Viquipèdia per a més informació.

La representació de la pronúncia dels diferents dialectes, quan és necessari, segueix l'ordre de la llista anterior. Així, la primera descripció (oriental o central) és la més general. El nord-occidental es presenta abans que el valencià ja que, en general, pot representar una transició entre l'oriental i valencià. En canvi, en casos particulars com topònims es presenta primer la forma local i després la general.

[edita] Alfabet

Llista de l'alfabet català amb les diferents transcripcions fonològiques, o transcripcions amples, segons l'estàndard AFI.

Lletra	AFI	SAMPA	Exemples	Comentaris
a	[a]	a	mar	vocal oberta
	[ə]	@	casa	vocal neutra del català oriental
e	[e]	e	festa	vocal tancada
	[ɛ]	E	mel	vocal oberta
	[ə]	@	mare	vocal neutra del català oriental
i	[i]	i	pit
	[j]	j	iode, noia	semivocal
o	[ɔ]	O	cor	vocal oberta
	[o]	o	coma	vocal tancada
	[u]	u	penso	àtona en oriental, excepte mallorquí
u	[u]	u	dur
	[w]	w	caure	semivocal
	∅		guerra	muda en els dígrafs gu i qu

Lletra	AFI	SAMPA	Exemples	Comentaris
b	[b]	b	tomba, barra	precedida de pausa, de consonant nasal o oclusiva.
	[β]	B	roba	excepte on no es produeix betacisme
	[p]	p	cub	ensordiment a final de mot o davant de consonant sorda
	[bb]	bb	poble	geminada en el grup bl
	∅		rumb	muda precedida de m a fi de mot o davant consonant
c	[k]	k	camp
	[s]	s	cendra
	[s]	s	veça	ce trencada
	[g]	g	anècdota	sonorització davant de consonant sonora
d	[d]	d	sonda, dama	precedida de pausa, de consonant nasal [n], lateral [l] o oclusiva.
	[ð]	D	boda
	[t]	t	sud	ensordiment a final de mot o davant de consonant sorda
	∅		profund	muda precedida de n i l a fi de mot
f	[f]	f	fusta
	[v]	v	afgà	sonorització davant de consonant sonora
g	[g]	g	engany, gana, guerra	precedida de pausa, de consonant nasal o oclusiva
	[ɣ]	G	biga, foguera
	[ʒ]	Z	gel	africada [dʒ͡] en valencià
	[k]	k	pròdig
	[tʃ͡]	tS	boig
h	[h]	h	ehem	hac aspirada, en general és muda
j	[ʒ]	Z	jove	africada [dʒ͡] en valencià
k	[k]	k	kurd
l	[ɫ]	l_e (5)	bola
	[ʎ]	L	llamp
	[ɫɫ]		col·legi	ela geminada
m	[m]	m	mà
	[ɱ]	F	èmfasi
n	[n]	n	nas
	[ŋ]	N	ganga, blancor	seguida de velar [g], [k]
	[ɱ]	F	confirmar	seguida de labiodental [f], [v]
	[m]	m	canvi	seguida de bilabial [p], [b]
	[ɲ]	J	banya
p	[p]	p	pas
	[b]	b	capgirar	sonorització davant de consonant sonora
	∅		camp	muda precedida de m a fi de mot o davant consonant
q	[k]	k	quin
r	[r]	rr (r)	ram, barra	erra vibrant
	[ɾ]	r (4)	mare	erra bategant
	∅		flor	muda a final de mot, amb excepcions
s	[s]	s	sac, bossa	essa sorda
	[z]	z	casa	essa sonora
t	[t]	t	temps
	[d]	d	atzavara	sonorització davant de consonant sonora
	[dʒ͡]	dZ	viatjar, fetge
	[tʃ͡]	tS	fitxa
	[dz͡]	dz	dotze
	∅		cent	muda precedida de n i l a fi de mot
v	[b]	b	vaca	betacisme, precedida de pausa o de consonant nasal
	[β]	B	cava
	[v]	v	vaca	labiodental en balear, alguerès i part del tarragoní i del valencià
w	[b]	b	wagnerià
	[w]	w	western	estrangerismes no assimilats
x	[ʃ]	S	xiular, faixa	en occidental, africada [tʃ͡] en posició inicial de mot
	[ks]	ks	excursió
	[gz]	gz	examen
	[ʒ]	Z	caixmir
z	[z]	z	zona

[edita] Vocals

	Anterior	Central	Posterior
Tancada	i u e o ə ε ɔ æ ɐ a ɑ
Semitancada
Mitjana
Semioberta
Quasioberta
Oberta

Notes:

• [æ] en valencià i mallorquí on la [ε] és especialment oberta.
• [ɐ] en barceloní on la [ə] és especialment oberta.
• [a] té una posició central en lloc d'anterior. Si és necessari precisar-ho es pot indicar amb un diacrític [ä].
• [ɑ] en alguns parlars nord-occidentals en lloc de la [a] final de paraula.

[edita] Consonants

	Bilabial	Labiodental	Dental	Alveolar	Prepalatal	Palatal	Velar	Labiovelar
Oclusiva	p b		t d			c	k g
Nasal	m	ɱ		n		ɲ	ŋ
Vibrant				r
Bategant				ɾ
Fricativa		f v		s z	ʃ ʒ
Africada				ts͡ dz͡	tʃ͡ dʒ͡
Lateral				l		ʎ
Aproximant	β		ð	ɫ		j	γ	w

Notes:

• A l'esquerra la consonant sorda i a la dreta la sonora.
• [c] només en part del mallorquí.

[edita] Altres signes

Els signes [ ˈ ] i [ ˌ ] mostren l'accent primari i secundari respectivament, abans de la síl·laba fonètica. En especial en mots compostos o prefixats, l'accent secundari no neutralitza les vocals (p. ex. /əˌβanpɾuˈʒektə/). També es pot trobar sovint en les obres de referència en català amb l'accent tancat i obert, respectivament, sobre la vocal (p. ex. /əβànpɾuʒéktə/), però per mantenir la uniformitat el Viccionari utilitza només el primer sistema.

Una lligadura [ ͡ ] indica que es tracta d'una consonant africada i no de la seqüència de dues consonants (p. ex. fitxa /ˈfi.tʃ͡ə/).

El diacrític [~] serveix per indicar el caràcter velaritzat genuí de la lletra ela [ɫ]. En una transcripció ampla del català sovint és obviat i representat per [l], però és recomanable usar-lo al Viccionari per marcar la diferència amb els sons d'altres llengües.

Un punt [.] separa les síl·labes fonètiques. El diacrític [ ̩] marca el caràcter sil·làbic d'una consonant (p. ex. compra /ˈkom.pɾə/ i compr /ˈkom.pɾ̩/).

Els delimitadors de barres inclinades /.../ indiquen una transcripció ampla o fonètica, general de la majoria de parlants. Els delimitadors amb claudàtors [...] indiquen una transcripció estreta o fonològica. S'utilitzen en general els delimitadors de barres inclinades ja que hi poden haver moltes variacions no especificades.

[edita] Vegeu també

• Viccionari:Pronúncia de l'alguerès

[edita] Referències

En podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia:
	[{{localurl:Commons:{{{commons}}}|uselang=ca}} Commons].
	[{{localurl:Commons:Category:{{{commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
	Viquipèdia.
	[[q:{{{q}}}|Viquidites]].
	[[Wikispecies:{{{species}}}|Viquiespècies]].
	[[b:{{{b}}}|Viquillibres]].
	[[n:{{{n}}}|Viquinotícies]].
	[[s:{{{s}}}|Viquitexts]].
	[[:en:v:{{{v}}}|Viquiversitat]].
	[[:{{{wikt}}}:|Wiktionary]]

• Aplicació al català dels principis de transcripció de l'Associació Fonètica Internacional, de l'IEC.
• Illustrations of the IPA: Catalan

[edita] Obres i eines de consulta

• Estàndard oral de la llengua catalana, de l'IEC.
• L'estàndard oral valencià, de l'AVL, i Anotació ortoèpica del valencià.
• Teclat per l'alfabet AFI