Theophilus

Llatí

• Etimologia: Del grec antic θεóφιλος ‎(theóphilos, literalment «estimat de Déu»).

Nom propi

Theophilus m. ‎(genitiu Theophilī)

1. Prenom masculí, equivalent al català Teòfil.

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Theophilus	-
Vocatiu	Theophile	-
Acusatiu	Theophilum	-
Genitiu	Theophilī	-
Datiu	Theophilō	-
Ablatiu	Theophilō	-

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Theophilus». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934, p. 1569.