Manresa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/mənˈrɛ.zə/
Occidental:	nord-occidental /manˈrɛ.za/
	valencià /manˈrɛ.za/, /manˈrɛ.zɛ/
Informal:	local /mənˈdɾɛ.zə/

• Rimes: -ɛza
• Etimologia: D'origen preromà sobre la base *Minurisia d’origen desconegut. Documentat al segle IX com Menresa i en baix llatí Minorisa.

Nom propi

Manresa

1. Ciutat catalana situada al centre del Principat i a la vora del Cardener, capital del Bages.
2. Cognom d’origen toponímic

Derivats

• (gentilici) manresà

Miscel·lània

• Síl·labes: Man·re·sa (3)
• Anagrames: ansarem, ansàrem, manares, menaràs, mesaran, samaren, sanarem, sanàrem

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB, OnCat
• Cognoms de la població, Idescat