Daniel

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /də.niˈɛɫ/, occidental /da.niˈɛɫ/
  • Rimes: -ɛl
  • Etimologia: De l'hebreu דניּאל ‎(Dāniyyêl), procedent de la unió del terme hebreu משפט (dan, «llei, jutge, justícia») [1] i de la paraula semítica אֵל, (El’, «déu»).[2] , és a dir, es pot interpretar de dues maneres: «Déu és el meu jutge» o com a «Justícia de Déu».

Nom propi[modifica]

Daniel m.

  1. Prenom masculí
  2. Teònim o nom diví.
  3. Segons la càbala, emanació de Déu, la seva justícia.
  4. Nom d'un profeta israelita.
  5. Nom de diversos sants, commemorats per l'església cristiana 3 de gener, 6 de febrer, 10 de juliol, 10 d'octubre, 13 d'octubre i 11 de desembre.[3]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: Da·ni·el (3)
  • Heterograma de 6 lletres (adeiln)
  • Anagrama: alendí

Vegeu també[modifica]

  1. En aquest nom, Dan és paraula acabada en i, ja que li donà un caràcter possessiu: «La Justícia de...».
  2. De l'hebreu: אֵל, que originalment s'utilitzà per denominar a la divinitat principal del panteó ugarític, el déu El’, i que més tard fou utilitzada per diferents pobles del Llevant mediterrani, o bé per referir-se a qualsevol divinitat, o per incloure-la en els noms de moltes divinitats de la regió, entre elles Elohim, Baal i Alá.
  3. Santoral català


Anglès
[modifica]

Nom propi[modifica]

Daniel

  1. (bíblic) Daniel, profeta i llibre de l’Antic Testament.
  2. Prenom masculí, equivalent al català Daniel.
  3. Cognom d’origen patronímic

Relacionats[modifica]


Basc
[modifica]

Nom propi[modifica]

Daniel anim.

  1. Prenom masculí, equivalent al català Daniel.

Declinació[modifica]


Relacionats[modifica]