Ariminius

Francès mitjà

Nom propi

Ariminius m.

1. Armini (cabdill germànic)

   «On luy mâda d'Allemaigne, que ſ'il le trouuoit bon on le deferoit d'Ariminius par poiſon.» ((de Montaigne, Michel. «De l'Vtilité & de l'Honnesteté - Chap. I.». A: Les Essais de Michel Seigneur de Montaigne, 1602. París: Abel L'Angelier, p. 811.))

   Des d'Alemanya li feren saber que, si ho trobava bé, l'alliberarien d'Armini amb verí.

Descendents

• Francès: Arminius