horitzó
Català[modifica]
- Pronúncia(i):
Oriental: central ⓘ balear /o.ɾiˈd͡zo/, /u.ɾiˈd͡zo/ Occidental: nord-occidental /o.ɾiˈd͡zo/, valencià /o.ɾiˈzo/
- Rimes: -o
- Etimologia: Singular analògic de *horitzonts, plural del llatí horizontem, del grec antic ὁρίζων (horízōn), substantivació de ὁρίζων κύκλος (horízōn kýklos, literalment «el contorn de la circumferència»), format pel verb ὁρίζω (horízō, «delimitar») i κύκλος (kýklos, «circumferència») perquè els antics grecs eren conscients de la curvatura de la Terra, segle XV.
Nom[modifica]
horitzó m. (plural horitzons)
- Línia on que es pot observar mirant cap a on sembla que s'ajunta el cel i la terra en un espai ample i sense obstacles o mirant cap a la mar.
Derivats[modifica]
Traduccions[modifica]
Traduccions
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: ho·rit·zó (3)
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot