fortuït

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /fur.tuˈit/
	balear /foɾ.tuˈit/, /fur.tuˈit/
Occidental:	/foɾ.tuˈit/

• Rimes: -it
• Etimologia: Del llatí fortuītus, segle XIV.

Adjectiu

fortuït m. ‎(femení fortuïta, plural masculí fortuïts, plural femení fortuïtes)

1. casual

Derivats

• fortuïtament
• fortuïtat

Traduccions

Traduccions

• Anglès:
• Castellà: fortuito ^(es)
• Francès: fortuit ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: for·tu·ït (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC