escàndol

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əsˈkan.duɫ/
	balear /əsˈkan.doɫ/, /əsˈkan.duɫ/
Occidental:	/esˈkan.doɫ/

• Etimologia: Del català antic escàndel, del llatí scandalum, del grec antic σκάνδαλον ‎(skándalon, «entrebanc»), segle XIII.

Nom

escàndol m. ‎(plural escàndols)

1. Fet o conducta que causa indignació en la majoria de la gent.
2. Gran soroll que prové de comentaris i crits de gent.

Sinònims

• quedir
• cridòria, rebombori

Derivats

• escandalós

Traduccions

Traduccions

• Anglès: scandal ^(en)
• Castellà: escándalo ^(es)
• Francès: scandale ^(fr)
• Italià: scandalo ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: es·càn·dol (3)
• Heterograma de 8 lletres (acdelnos)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Català antic

Nom

escàndol m. ‎(plural escàndols)

1. forma alternativa de scàndel ‎(«escàndol»)

   «Los prínceps són los pus luxuriosos hòmens del món, ne guarden que lur luxúria sia gran escàndol o offensa del poble, e fort mal eximpli de aquells qui 'l vehen.» (Francesc Eiximenis, Dotzè llibre del Crestià, 1385)

Vegeu també

• Obres de referència: DTCA, CIVAL