belarús

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /bə.ɫəˈrus/, occidental /be.ɫaˈrus/
  • Rimes: -us
  • Etimologia: Del belarús белару́с ‎(belarús).

Adjectiu[modifica]

belarús m. ‎(femení belarussa, plural masculí belarussos, plural femení belarusses)

  1. Relatiu a Belarús, abans Bielorússia, la seva cultura o la llengua.

Sinònims[modifica]

Notes[modifica]

«Bielorús» és la forma tradicional provinent del rus белору́с ‎(belorús). «Belarús» és la forma preferent des de la independència, provinent del belarús.

Traduccions[modifica]

Nom[modifica]

belarús m. ‎(plural belarussos, femení belarussa)

  1. Natural de Belarús, abans Bielorússia.
  2. (invariable) Llengua eslava de la branca oriental, parlada a Bielorússia i a parts de Polònia.

Traduccions[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: be·la·rús (3)
  • Heterograma de 7 lletres (abelrsu)
  • Anagrama: blaüres

Vegeu també[modifica]