teñvalijenn

Bretó

• Pronúncia: /tẽ.vaˈliː.ʒɛn/
• Etimologia: De teñval ‎(«fosc, obscur») i el sufix -ijenn.

Nom

teñvalijenn f. ‎(plural teñvalijennoù)

1. foscor, obscuritat

Variants

• deñvalijenn, zeñvalijenn

Antònims

• skleurenn

Derivats

• damdeñvalijenn

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Dictionnaire diachronique du breton sobre tenvalijenn