Viccionari:Primera declinació en llatí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
irregulars |
títols |
||
| Línia 9: | Línia 9: | ||
Els mots llatins de la primera declinació tenen el nominatiu singular en ''-a'' i genitiu ''-ae''. L'arrel és invariable sense el tema ''-a'' del nominatiu |
Els mots llatins de la primera declinació tenen el nominatiu singular en ''-a'' i genitiu ''-ae''. L'arrel és invariable sense el tema ''-a'' del nominatiu |
||
;Gènere: |
|||
El gènere és majoritàriament femení, igual que els seus derivats en català que conserven la ''a'' final. Són de gènere masculí els noms d'ofici originalment masculins, els noms propis d'home i la majoria de rius: ''nauta -ae'' (mariner), ''poēta -ae'', ''Agrippa -ae'' (nom propi Agripa), ''Sequana -ae'' (el Sena). |
El gènere és majoritàriament femení, igual que els seus derivats en català que conserven la ''a'' final. Són de gènere masculí els noms d'ofici originalment masculins, els noms propis d'home i la majoria de rius: ''nauta -ae'' (mariner), ''poēta -ae'', ''Agrippa -ae'' (nom propi Agripa), ''Sequana -ae'' (el Sena). |
||
;Locatiu: |
|||
El noms de ciutats o illes presenten el cas locatiu que indica el lloc on passa alguna cosa o allà on un es troba. El locatiu de la primera declinació és igual al datiu, ''-ae'' pels noms propis amb forma singular i ''īs'' pels noms propis amb forma plural: ''Rōmae'' (''Rōma -ae''), a Roma; ''Athēnis'' (''Athēnae -ārum''), a Atenes. |
El noms de ciutats o illes presenten el cas locatiu que indica el lloc on passa alguna cosa o allà on un es troba. El locatiu de la primera declinació és igual al datiu, ''-ae'' pels noms propis amb forma singular i ''īs'' pels noms propis amb forma plural: ''Rōmae'' (''Rōma -ae''), a Roma; ''Athēnis'' (''Athēnae -ārum''), a Atenes. |
||
Particularitats: |
;Particularitats: |
||
*El genitiu singular arcaic ''-as'' es conserva en locucions jurídiques: ''pater famili<u>as</u>''. |
*El genitiu singular arcaic ''-as'' es conserva en locucions jurídiques: ''pater famili<u>as</u>''. |
||
*Són irregulars {{e|dea|la}} i {{e|filia|la}} que conserven el datiu i ablatiu plurals arcaics ''-abus'' (evitant confusió amb {{e|deus|la}} i {{e|filius|la}}). |
*Són irregulars {{e|dea|la}} i {{e|filia|la}} que conserven el datiu i ablatiu plurals arcaics ''-abus'' (evitant confusió amb {{e|deus|la}} i {{e|filius|la}}). |
||
*Alguns manlleus del grec antic tenen una barreja o vacil·lació entre declinació llatina i grega. Per exemple, el nominatiu singular en ''-as'' o ''-es'' fan el vocatiu en ''-a'' o ''-e'': ''xiphiās, -ae''; ''comētēs, -ae''. |
*Alguns manlleus del grec antic tenen una barreja o vacil·lació entre declinació llatina i grega. Per exemple, el nominatiu singular en ''-as'' o ''-es'' fan el vocatiu en ''-a'' o ''-e'': ''xiphiās, -ae''; ''comētēs, -ae''. |
||
Paradigmes: |
;Paradigmes: |
||
{{columnes}} |
{{columnes}} |
||
{| class=wikitable |
{| class=wikitable |
||
Revisió del 22:06, 7 nov 2010
| Tema | -a- |
|---|---|
| Genitiu | -ae |
Els mots llatins de la primera declinació tenen el nominatiu singular en -a i genitiu -ae. L'arrel és invariable sense el tema -a del nominatiu
- Gènere
El gènere és majoritàriament femení, igual que els seus derivats en català que conserven la a final. Són de gènere masculí els noms d'ofici originalment masculins, els noms propis d'home i la majoria de rius: nauta -ae (mariner), poēta -ae, Agrippa -ae (nom propi Agripa), Sequana -ae (el Sena).
- Locatiu
El noms de ciutats o illes presenten el cas locatiu que indica el lloc on passa alguna cosa o allà on un es troba. El locatiu de la primera declinació és igual al datiu, -ae pels noms propis amb forma singular i īs pels noms propis amb forma plural: Rōmae (Rōma -ae), a Roma; Athēnis (Athēnae -ārum), a Atenes.
- Particularitats
- El genitiu singular arcaic -as es conserva en locucions jurídiques: pater familias.
- Són irregulars Error de Lua a Mòdul:enllaç/plantilles a la línia 19: El codi de llengua "dea" no és vàlid.. i Error de Lua a Mòdul:enllaç/plantilles a la línia 19: El codi de llengua "filia" no és vàlid.. que conserven el datiu i ablatiu plurals arcaics -abus (evitant confusió amb Error de Lua a Mòdul:enllaç/plantilles a la línia 19: El codi de llengua "deus" no és vàlid.. i Error de Lua a Mòdul:enllaç/plantilles a la línia 19: El codi de llengua "filius" no és vàlid..).
- Alguns manlleus del grec antic tenen una barreja o vacil·lació entre declinació llatina i grega. Per exemple, el nominatiu singular en -as o -es fan el vocatiu en -a o -e: xiphiās, -ae; comētēs, -ae.
- Paradigmes
|
|
|