coentor

Plantilla:Orfe Terme que designa, en l'àmbit estètic, de les arts i l'activitat social, la qualitat de coent; entés com a qualificatiu habitualment pejoratiu, pel que fa al mal gust de les obres i accions a què s'aplica. És d'ús freqüent al País Valencià.

No obstant, la coentor pot ser alhora un enfocament estètic premeditat per tal d'abordar diferents manifestacions artístiques i culturals; tot adquirint la consideració de gènere dins el món de la cultura popular valenciana. En aquest sentit, la coentor pot ser explicada com a una forma desenfadada de mostrar la realitat; una mena de crítica a aqueixa mateixa societat, mitjançant el recurs de l'exageració.

La coentor també fa referència a l'assimilació dels costums i llengua castellanes per part de les classes socials benestants -i no tan benestants- valencianes per tal d'oferir una imatge cosmopolita -a la mida de Madrid-, tot caient en el provincianisme més flagrant. Cal assenyalar aquesta actitud com a impostada i plena d'elements que indiquen el falsejament de les accions que se'n deriven, amb un estil identificable en l'ús d'un castellà ple de valencianismes, a conseqüència dels escassos coneixements d'aquesta llengua.

L'actor Joan Monleon ha manifestat en diverses ocasions la necessitat de reivindicar "la nostra coentor i la nostra manera descarada de ser" o bé de "recuperar la tradició popular valenciana, fonamentada en els autors carregats de sàtira contra el poder". Aquests autors serien els valencians Bernat i Baldoví o Eduard Escalante, escriptors de sainet, gènere teatral on sembla que la coentor ha trobat la seua millor expressió.

Ens trobem davant un terme ambigu, majorment negatiu, tot i que amb una potencialitat transformadora de la realitat social, quan se'n fa un ús conscient i amb tota la càrrega hiperbòlica i satiritzadora que conté. És un terme molt semblant al mot alemany "kitsch".