tascó

Potser volíeu: tasco

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /təsˈko/, occidental /tasˈko/
• Rimes: -o
• Etimologia: D'un cèltic *taskós ‎(«clavilla») d’origen incert, o bé gàl·lic o bé hispà, relacionat amb el cèltic gàlata τασκός ‎(taskós, «permòdol») i amb el llatí tasconium ‎(«argila compacta») que en època clàssica s’assenyalava d’origen ibèric, potser dels onomàstics talsku ‎() o talskar ‎(), o formes similars protovascòniques o tartèssies; alternativament heretat directament sense transmissió cèltica, segle XIII.

Nom

tascó m. ‎(plural tascons)

1. Peça de fusta o de ferro que acaba en angle molt agut per a dividir cossos o per ajustar-se entre dos cossos i estrènyer-los.

Sinònims

• call (nord-occidental, tarragoní), cuny, falca (occidental), gangalla (tortosí, mallorquí), quinyol (septentrional)

Derivats

• tasconar, tasconer

Traduccions

Traduccions

• Anglès: wedge ^(en)
• Castellà: cuña ^(es)
• Francès: coin ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: tas·có (2)
• Anagrames: acost ^(alfagrama), casot, costa, Costa, oscat, tacos, tocàs, tosca, toscà

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DECat, Optimot
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català