plantar

De Viccionari


Català
[modifica]

Plantant un arbre
  • Pronúncia(i): (verb)
Oriental:  /pɫənˈta/
Occidental:  nord-occidental /pɫanˈta/
valencià /pɫanˈtaɾ/, /pɫanˈta/
  • Pronúncia(i): (adjectiu) oriental /pɫənˈtar/, occidental /pɫanˈtaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia: Verb: del llatí plantāre, segle XIV.
  • Etimologia: Adjectiu: de planta i el sufix -ar.

Verb[modifica]

plantar trans., pron. ‎(pronominal plantar-se)

  1. Ficar una planta o esqueix amb les arrels dins de terra fèrtil.
    Aquí plantaré un roser.
  2. (col·loquial) Posar, col·locar.
    Si plantes el llibre a l'aparador en comptes de deixar-lo tombat, el títol es veu més.
  3. (col·loquial) Deixar, abandonar.
    Les apostes estan molt altes. Em planto.
    Per què em vas deixar plantat ahir? Vaig estar esperant durant una hora!
  4. Donar un cop.
    Li va plantar una galtada amb tota la mà oberta.
  5. (argot casteller) Sinònim de bastir

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: planto, planta, plantem

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Hipònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Adjectiu[modifica]

plantar inv. ‎(plural plantars)

  1. Relatiu a la part inferior del peu.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: plan·tar (2)
  • Anagrama: parlant

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: plantar


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /planˈtaɾ/, meridional \plaŋˈtaɾ\
Americà: alt /planˈtaɾ/, baix \plaŋˈtaɾ\, austral /planˈtaɾ/

Adjectiu[modifica]

plantar inv. ‎(plural plantares)

  1. plantar

Verb[modifica]

plantar ‎(present planto, passat planté, futur plantaré)

  1. plantar

Conjugació[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: plan·tar (2)