on

Potser volíeu: -on, -on-, ON, -ón

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈon/^ⓘ
• Rimes: -on
• Etimologia: Del llatí unde ‎(«d’on, de quin lloc») unificat semànticament amb ubi ‎(«on, en quin lloc») i quo ‎(«a on, cap a quin lloc»), segle XII.

Adverbi

on

1. Per preguntar o ubicar el lloc de què es parla.

Notes

• Quan és proclític, en català central es pot pronunciar àton /un/.
• Davant de vocal es pot pronunciar com l’antic hont (/ont/, /unt/), especialment usant èmfasi. En català nord-occidental pot conservar la consonant etimològica /ond/.
  • En alguns parlars aquesta pronúncia pot ser reforçada aont, aunt. Encara, evitant hiat avont, avunt.
  • En alguns parlars pot conservar la forma plena onte, unte.
• Davant de consonant es produeix assimilació /om/, /oɱ/, /oɲ/, /oŋ/.

Derivats

• onsevulga

Traduccions

Traduccions

• Alemany: wo ^(de)
• Anglès: where ^(en)
• Asturià: ónde ^(ast), ú ^(ast)
• Castellà: dónde ^(es)
• Francès: où ^(fr)
• Hindi: कहाँ ^(hi)
• Llatí: unde ^(la), ubi ^(la)
• Llengua de signes catalana: ON ^(csc)
• Polonès: gdzie ^(pl)

Miscel·lània

• Anagrama: no ^(alfagrama)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DECat, Optimot

Francès

• Pronúncia: /ɔ̃/
• Etimologia: Del llatí homo ‎(«home»).

Pronom

on

1. Pronom de tercera persona per marcar indeterminació, hom.
2. (col·loquial) Pronom de primera persona del plural, nosaltres.

Relacionats

Pronoms personals

Nombre	Persona	Gènere	Nominatiu (subjecte)	Acusatiu (compl. directe)	Datiu (compl. indirecte)	Locatiu	Ablatiu	Tònic
Singular	Primera		je, j'	me, m'		à moi	de moi	moi
	Segona		tu	te, t'		à toi	de toi	toi
	Tercera	Masculí 1	il	le, l'	lui	y, à lui	en, de lui	lui
		Femení 1	elle	la, l'		y, à elle	en, de elle	elle
		Indeterminat	on 2	en		à soi	de soi	soi
		Reflexiu	–	se, s'
Plural	Primera 3		nous	nous		à nous	de nous	nous
	Segona 4		vous	vous		à vous	de vous	vous
	Tercera	Masculí	ils	les	leur	y, à eux	en, d’eux	eux
		Femení	elles			y, à elles	en, d’elles	elles
		Reflexiu	–	se, s'		à soi	de soi	soi
1) Antigament usat com a segona persona del singular majestàtic.  2) També usat col·loquialment com a primera persona del plural.  3) Antigament usat com a primera persona del singular majestàtic.  4) La segona personal del plural també s’usa en singular com a tractament de cortesia.

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈun/
• Etimologia: Del llatí unde.

Adverbi

on

1. (gascó) forma alternativa de ont ‎(«on»)

Variants

• (aranès) a on

Polonès

• Pronúncia: /ɔn/

Pronom

on m. ‎(femení ona, neutre ono)

1. ell

Declinació

    Declinació de on

	singular
Nominatiu	on
Genitiu	jego / go / niego
Datiu	jemu / mu / niemu
Acusatiu	jego / go / niego
Instrumental	nim
Locatiu	nim
Vocatiu	on

Relacionats

• Pronoms personals en polonès: ja, ty, on, ona, ono, my, wy, oni, one.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1