gent

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /ˈʒen/
balear /ˈʒent/, /ˈʒen/
Occidental:  nord-occidental /ˈd͡ʒen/
valencià /ˈd͡ʒent/, /ˈd͡ʒen/
  • Rimes: -ent
  • Homòfon: gen ‎(nord-occidental)
  • Etimologia: Del llatí gens ‎(«tribu»), segle XII.

Nom[modifica]

gent f. ‎(normalment en singular, plural gents)

  1. Conjunt indeterminat de persones.
  2. Grup de persones d’una categoria o condició determinada.

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Català antic
[modifica]

Adverbi[modifica]

gent

  1. gentilment, graciosament

Variants[modifica]

Vegeu també[modifica]


Neerlandès
[modifica]

Abbotts gent (Papasula abbotti).
  • Pronúncia: /ɣɛnt/
  • Etimologia: Retroformació a partir de jan-van-gent ‎(«mascarell»).

Nom[modifica]

gent m. ‎(plural genten)

Bruine gent (Sula leucogaster).
  1. (ornitologia) mascarell, nom comú de bona part dels ocells de la família dels súlids (Sulidae)
    Abbotts gentmascarell d'Abbott (Papasula abbotti)
    bruine gentmascarell bru (Sula leucogaster)
  2. (ornitologia) (especialment en plural genten) súlid

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]