callar

Potser volíeu: CALLAR

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/kəˈʎa/
Occidental:	nord-occidental /kaˈʎa/
	valencià /kaˈʎaɾ/, /kaˈʎa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: Del llatí vulgar *callāre, segle XII, del clàssic chalāre ‎(«abaixar la veu»), del grec antic χαλάω ‎(khaláō, «afluixar»), doblet de calar.

Verb

callar intr., trans.

1. No dir cap paraula, deixar de pronunciar-les.
2. Mantenir un fet en silenci o secret.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	callar			haver callat
gerundi	callant			havent callat
participi	callat, callada, callats, callades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	callo	calles	calla	callem	calleu	callen
	calle						val
	calli						sept
	call				callau		bal, alg
				callam			bal
imperfet	callava	callaves	callava	callàvem	callàveu	callaven
passat simple	callí	callares	callà	callàrem	callàreu	callaren
futur	callaré	callaràs	callarà	callarem	callareu	callaran
condicional	callaria	callaries	callaria	callaríem	callaríeu	callarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	calli	callis	calli	callem	calleu	callin
	calle	calles	calle			callen	occ, bal
imperfet	callés	callessis	callés	calléssim	calléssiu	callessin
		callesses		calléssem	callésseu	callessen
	callàs	callassis	callàs	callàssim	callàssiu	callassin	bal
		callasses		callàssem	callàsseu	callassen	val, bal (1)
	callara	callares	callara	callàrem	callàreu	callaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	calla	calli	callem	calleu	callin
	–				callau		bal, alg
	–		calle			callen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				callàvom	callavo		centr, n-occ
	callavi						sept
	callaia	callaies	callaia	callàiem	callàieu	callaien	n-occ
condicional	callariva	callarives	callariva	callarívem	callaríveu	callariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	callo	callos	callo	calleguem	callegueu		n-occ
imperfet	callessi		callessi				sept, alg
	callessa						centr, n-occ
	calleguessa	calleguesses	callegués	calleguéssom	calleguéssou	calleguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...callat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...callar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...callat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...callat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...callat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...callat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...callar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...callat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...callat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...callat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: callo, calla, callem

Sinònims

• amagar, dissimular, ometre
• emmudir, fer muts, no piular, silenciar

Traduccions

No dir res

• Anglès: shut up ^(en)
• Castellà: callar ^(es)
• Francès: taire ^(fr)
• Llengua de signes catalana: CALLAR ^(csc) (signants), SILENCI ^(csc) (oïdors)

Mantenir en secret

• Anglès: silence ^(en)
• Castellà: callar ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·llar (2)
• Anagrama: carall

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /kaˈʎaɾ/, meridional /kaˈʝaɾ/

Americà: alt /k(a)ˈʝaɾ/, baix /kaˈʝaɾ/, austral \kaˈʒaɾ\

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí tardà *chalāre ‎(«fer baixar»), del grec antic χαλάω ‎(khaláō).

Verb

callar ‎(present callo, passat callé, futur callaré)

1. callar

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·llar (2)