Viccionari:Pronúncia del tahitià
|
La pronúncia donada al Viccionari és segons l'Alfabet fonètic internacional (AFI) per defecte. També és possible veure-ho segons X-SAMPA configurant les vostres preferències (cal estar registrat). El X-SAMPA és semblant a l'AFI, però només usa caràcters ASCII. Vegeu Viccionari:Pronúncia. |
Notes generals per la indicació de la pronúncia del tahitià, segons l'AFI.
[modifica] Trets fonètics
El tahitià té 10 vocals: 5 breus, com en castellà (a, e, i, o, u) i 5 llargues (ā, ē, ī, ō, ū). En la combinació de vocals predomina el hiat amb poques excepcions.
En canvi, només hi ha 9 consonants: f, h, m, n, p, r, t, v, ’. Destaca la presència del cop de glota ʔ representada per una cometa simple de tancament o un apòstrof recte, amb valor de consonant (anomenada ’eta).
En la formació i pronúncia d'estrangerismes hi ha una simplificació de consonants: c, d, g, k, s, x, z en t [t]; l en r [ɾ]; j, y en i [i]; b en p [p].
Totes les síl·labes acaben amb una vocal. L'accentuació és múltiple. S'accentuen totes les síl·labes excepte l'última si té una vocal breu. En cas de presència de les glotals [h] o [ʔ] entre dues vocals, només s'accentua la síl·laba amb vocal llarga o la segona síl·laba si les dues vocals són breus. En el cas de mots compostos, les regles d'accentuació s'apliquen a cada mot per separat.
[modifica] Alfabet
|
|
