teatròfil

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /te.əˈtɾɔ.fiɫ/, occidental /te.aˈtɾɔ.fiɫ/
• Rimes: -ɔfil
• Etimologia: Del prefix teatro- i el sufix -fil, segle XX.

Nom

teatròfil m. ‎(plural teatròfils, femení teatròfila)

1. Devot del teatre.

   «També el veterà teatròfil Lluís Millà ha produït obres tan excel·lents com La meva mare i El secret d'un crim, o tan exquisides com La capseta dels petons.» (Redacció de Curiositats de Catalunya, El Teatre Català, Curiositats de Catalunya, núm. 26, pàg. 16-17, Barcelona-Riera Alta, juny 1936)

   «Com a teatròfil impenitent estic tip i cuit d’empassar-me espectacles que m’ofenen l’orella.» (Pau Vidal, Això sí que és un drama, VilaWeb, nov. 2021)

   «Però de teatròfils purs n’hi ha massa pocs perquè la seva influència sigui sensible -jo en conec un parell d’exemplars, només-, i, a més a més, degeneren a ulls veients, perquè tenen el paladar molt fi i el sistema digestiu molt delicat.» (Joan Casas, No som de la “pirròquia”, (Pausa.), núm. 17-18, 1994)

   «Per exemple, el desaparegut Xavier Fàbregas, era un teatròfil que feia unes crítiques plenes de bona intenció i honradesa. N'hi ha d'altres que només destrueixen o detracten.» (Col·lectiu de Redacció, Primer casament civil al Jutjat de Pau de Llagostera, Butlletí de Llagostera, núm. 41, pàg. 8, set./oct. 1985)

Traduccions

Traduccions

• Castellà: teatrófilo ^(es) m., dramófilo ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: te·a·trò·fil (4)