zigzagare

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /d͡ziɡ.d͡zaˈɡaː.re/
• Rimes: -are
• Etimologia: De zig-zag i la desinència -are, segle XX.

Verb

zigzagare

1. zigzaguejar

Conjugació

Primera conjugació tema a, auxiliar avere

Formes no personals	present			passat
infinitiu	zigzagare			avere zigzagato
gerundi	zigzagando			avendo zigzagato
participi	zigzagante			zigzagato
Formes personals	singular			plural
	primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
indicatiu	io	tu	lui/lei, esso/essa	noi	voi	loro, essi/esse
present	zigzago	zigzaghi	zigzaga	zigzaghiamo	zigzagate	zigzagano
imperfet	zigzagavo	zigzagavi	zigzagava	zigzagavamo	zigzagavate	zigzagavano
passat	zigzagai	zigzagasti	zigzagò	zigzagammo	zigzagaste	zigzagarono
futur	zigzagherò	zigzagherai	zigzagherà	zigzagheremo	zigzagherete	zigzagheranno
condicional	zigzagherei	zigzagheresti	zigzagherebbe	zigzagheremmo	zigzaghereste	zigzagherebbero
subjuntiu	che io	che tu	che lui/che lei, che esso/che essa	che noi	che voi	che loro, che essi/che esse
present	zigzaghi	zigzaghi	zigzaghi	zigzaghiamo	zigzaghiate	zigzaghino
imperfet	zigzagassi	zigzagassi	zigzagasse	zigzagassimo	zigzagaste	zigzagassero
imperatiu	—	tu	lui/lei	noi	voi	loro
		zigzaga, non zigzagare	zigzaghi	zigzaghiamo	zigzagate	zigzaghino

Miscel·lània

• Síl·labes: zig·za·gà·re (4)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre zigzagare
• Per a més informació vegeu l'entrada al Dizionario Italiano Olivetti sobre zigzagare