zelar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /zəˈɫa/
Occidental: nord-occidental /zeˈɫa/, valencià /zeˈɫaɾ/

Verb[modifica]

zelar intr., trans.

  1. Vetllar per algú o per quelcom, especialment tenir cura que un subordinat compleixi els seus deures.
    «La seva finalitat era amb mires d'evitar abusos, desordres i fraus com els fins aleshores experimentats en l'exercici d'aquell art, degut a no tenir veedors que zelessin pel seu ensenyament, ni a existir regles per a la pràctica dels exàmens de mestre.» (Josep Maria Madurell i Marimon, Guadamassilers i guadamassils, pàg. 13, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Barcelona, 1972)
    «Des que llegia a l'eixida de casa, però de les torretes que la mare zelava tan bé, aquell llibretó vocacional dels Dos Amics, escrit pel P. Pujades, mai no m'he sentit en la necessitat de renegar de l'herència claretiana.» (Pere Casaldàliga i Pla, Pere Llibertat, pàg. 43, Claret, Barcelona, 1978)

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: zelo, zela, zelem
Vocal rizotònica: /ɛ/

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Antònims[modifica]

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ze·lar (2)

Vegeu també[modifica]