yantar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ʝanˈtaɾ/, meridional \ʝaŋˈtaɾ\

Americà: alt /ʝanˈtaɾ/, baix \ʝaŋˈtaɾ\, austral \ʒanˈtaɾ\

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí ientāre.

Nom

yantar m. ‎(plural yantares)

1. dinar

   «Volvió el mayordomo con las alforjas colgadas de un hombro:–Aquí viene el yantar.» (Ramón Mª del Valle-Inclán, Sonata de Otoño)

   Va tornar el majordom amb les alforges penjades d'una espatlla: -Aquí porto el dinar.

Miscel·lània

• Síl·labes: yan·tar (2)