xurma

Potser volíeu: xurmà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈʃur.mə/, occidental /ˈt͡ʃuɾ.ma/
• Etimologia: De l'italià ciurma, segle XIV, del genovès ciüsma, cognat del castellà chusma, del llatí clusma, contracció del grec κέλευσμα ‎(kéleusma), cant rítmic del qui dirigeix l’operació de remar, del verb κελευω ‎(keleuō, «ordenar»).

Nom

xurma f. ‎(plural xurmes)

1. (històric) Remers d'una galera.
2. Gent de baixa condició.

Sinònims

• (gent) xusma

Traduccions

Remers d'una galera

• Anglès: galley slave ^(en)
• Castellà: chusma ^(es) f.
• Francès: chiourme ^(fr) f.

Gent de baixa condició

• Alemany: Geseindel ^(de)
• Anglès: rabble ^(en)
• Castellà: chusma ^(es) f.
• Francès: racaille ^(fr)

Verb

xurma

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de xurmar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb xurmar.

Miscel·lània

• Síl·labes: xur·ma (2)
• Anagrama: xumar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC