Vés al contingut

xurma

De Viccionari
Potser volíeu: xurmà

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈʃur.mə/, occidental /ˈt͡ʃuɾ.ma/
  • Etimologia: De l'italià ciurma, segle XIV, del genovès ciüsma, cognat del castellà chusma, del llatí clusma, contracció del grec κέλευσμα (kéleusma), cant rítmic del qui dirigeix l’operació de remar, del verb κελευω (keleuō, «ordenar»).

xurma f. (plural xurmes)

  1. (històric) Remers d'una galera.
  2. Gent de baixa condició.

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

xurma

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de xurmar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb xurmar.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: xur·ma (2)
  • Anagrama: xumar

Vegeu també

[modifica]