xurma

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: xurmà


Català
[modifica]

  • Etimologia: De l'italià ciurma, segle XIV, del genovès ciüsma, cognat del castellà chusma, del llatí clusma, contracció del grec κέλευσμα ‎(kéleusma), cant rítmic del qui dirigeix l’operació de remar, del verb κελευω ‎(keleúō, «ordenar»).
  • Anagrama: xumar

Nom[modifica]

xur·ma f. ‎(plural xurmes)

  1. (històric) Remers d'una galera.
  2. Gent de baixa condició.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

xur·ma

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de xurmar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb xurmar

Vegeu també[modifica]