xisclar

De Viccionari
Salta a: navegació, cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /ʃisˈkɫa/
Occidental: nord-occ. /t͡ʃisˈkɫa/, val. /t͡ʃisˈkɫaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: xisclà
  • Etimologia: Del català antic sisclar, segle XIV, del llatí vulgar sistulare, derivat del llatí clàssic fistulare ‎(«tocar la flauta»).

Verb[modifica]

xis·clar intr.

  1. Emetre un xiscle, cridar de manera aguda de dolor o por.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: xisclo, xiscla, xisclem

Variants[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]