xibòlet

Potser volíeu: xibolet

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ʃiˈβɔ.ɫət/, occidental /t͡ʃiˈbɔ.ɫet/
• Etimologia: De l’hebreu שיבולת ‎(šibbṓleṯ, «espiga»), usat en el Llibre dels Jutges (Jt 12:4-6), de la Bíblia, per identificar els efraïmites que pronunciaven la lletra xin com a alveolar /s/ en lloc de postalveolar /ʃ/.

Nom

xibòlet m. ‎(plural xibòlets)

1. Mot emprat com a test de pronúncia per a distingir la procedència d’algú, basat en l'acumulació de sons aliens a altres idiomes o dialectes.

   «Ets d'Efraïm? Si contestava que no, li demanaven que digués «xibòlet», però ell deia «sibòlet», perquè no sabia pronunciar-ho correctament. Aleshores l'agafaven i el degollaven vora els guals del Jordà.» (Bíblia, Jutges 12,4-6)

   «El mot setze és de difícil pronunciació pels no catalans i ha estat generalment acceptat com el nostre zidgolep.» (Joan Amades, Números meravellosos, 1930)

   Beu vi bo de Valls, és un embarbussament tarragoní i xibòlet per a parlants betacistes. (Paremiologia catalana)

Variants

• xibolet, zidgolep (arcaic)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: shibboleth ^(en)
• Francès: shibboleth ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: xi·bò·let (3)
• Heterograma de 7 lletres (beilotx)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia